Sumem un any més al festival de Sitges, malgrat la retallada d’acreditacions i que Rodalies és un horror més horrorós que tots els horrors que poguem trobar a la gran pantalla. I el dia comença amb “Colony”, continua amb els crims artístics de “Ghost in the cell”, i continua amb Kevin Bacon i Kyra Sedgwick recollint un premi merescut a les seves carreres i oferint-nos una mostra de cinema familiar amb molt morts.
COLONY
Començar amb “Colony” aquest Sitges 2026 ha estat un bon inici. Una bona dosi de terror zombi/infectats, tensió i sang que et manté enganxat a la butaca. Yeon Sang-ho, director de “Train to Busan”, sap com fer-ho, domina el gènere, i fa una proposta trepidant que dona una volta de rosca interessant al cinema d’aquest gènere.
Destaca especialment Koo Kyo-hwan, que interpreta el malvat Seo Young-cheol, perdoneu però tinc adoració pels personatges dolents ben construïts. Amb una mirada inquietant i una calma que fa posar els pèls de punta, sempre saps que n’està tramant alguna i construeix un personatge fosc, imprevisible i amb molt de carisma. D’aquells dolents que es mengen la pantalla.
En definitiva, “Colony” no reinventa el gènere, però ofereix hi fa un petit gir i aconsegueix un espectacle potent, visceral i molt entretingut. Una proposta contundent, salvatge i entretinguda que confirma Yeon Sang-ho com una de les veus més estimulants del terror zombi contemporani. Ideal per gaudir-la en una sala com la de Sitges!
GHOST IN THE CELL
“Ghost in the Cell” és una d’aquelles pel·lícules que no tenen cap problema a anar a totes. Barreja terror, comèdia negra, crítica social i elements sobrenaturals en una història tan esbojarrada com provocadora. Té moments molt potents, situacions absurdes i aquella mala llet que tan bé funciona en el cinema fantàstic asiàtic. És una proposta original, amb personalitat i ganes de sorprendre l’espectador.
Ara bé, precisament aquesta barreja és també el seu punt més feble. A estones sembla que vulgui tocar tantes tecles —gore, humor absurd, acció, fantasmes i sàtira política— que costa trobar un equilibri entre tots els ingredients. Hi ha moments en què l’excés acaba restant força a la història i el to va fent tombs sense acabar de decidir cap on vol anar. Tot i això, la bogeria de Joko Anwar té prou personalitat per fer-ne una experiència diferent, salvatge i molt de Sitges. A més, no és casualitat que el director s’endugués el premi a la millor direcció del festival.
FAMILY MOVIE
“Family Movie” és un experiment familiar esbojarrat que barreja terror, comèdia negra i cinema dins del cinema. Kevin Bacon i Kyra Sedgwick s’ajunten amb els seus fills per muntar una proposta tan sangonosa com divertida, en què una família de cineastes que està rodant una pel·lícula de terror es troba amb un cadàver real al plató. A partir d’aquí, el caos està servit!
Com en una mena de sitcom es pot veure com aquesta família real juga amb les seves pròpies dinàmiques i les porta a l’extrem, amb molt d’humor negre i una bona dosi de mala llet. És una pel·lícula que no es pren gaire seriosament i que funciona com una carta d’amor al cinema de gènere, que s’acaba veient i també oblidant amb la mateixa velocitat.
Amb tot, consti en acta, estimem molt a Kevin Bacon i a Kyra Sedgwick que van rebre a Sitges el Gran Premi Honorífic, un reconeixement a les seves trajectòries cinematogràfiques.