És innegable que el japonès Ryusuke Hamaguchi s’ha convertit en un dels directors de referència a tot el món. El 2015, la seva Happy Hour es va emportar el premi a la millor interpretació femenina a les seves quatre actrius principals, a més del de millor guió al Festival de Locarno. El 2018 Asako I&II va concursar al de Cannes. El 2021, La ruleta de la fortuna y la fantasía es va fer amb l’Ós de Plata Gran Premi del Jurat del de Berlín. També del 2021, Drive My Car, després de guanyar el Premi al millor guió i el FIPRESCI del Festival de Cannes, va rematar la seva llarga llista de reconeixements amb l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. I amb l’excel·lent Evil Does Not Exist, film molt diferent dels esmentats en les seves ambicions formals i temàtiques però igualment reeixit, Hamaguchi confirma que és un dels grans autors del cinema actual.

Evil Does Not Exist va néixer com unes imatges que servissin d’acompanyament en les actuacions en directe de la compositora Eiko Ishibashi, autora de la banda sonora de Drive My Car. Amb l’ajuda dels amics i col·laboradors d’Ishibashi de forma orgànica i natural van anar prenent forma les imatges, els personatges i les relacions entre ells. Tant que finalment el projecte es va desdoblar i un muntatge d’aquestes imatges va acabar conformant Evil Does Not Exist, la pel·lícula que s’ha presentat a la Mostra de Venècia, i aquesta música es va convertir en la seva excel·lent banda sonora.
Sense cap mena de dubte, Evil Does Not Exist és un film molt més senzill, almenys en les seves formes, que els films anteriors de Hamaguchi. El seu estil és naturalista, el to lleuger. La seva posada escena i la manera com la càmera es mou i enquadra els plànols són directes i orgàniques. El propi origen del projecte propicia durant gran part del metratge una narrativa molt visual i pura en no poder recolzar-se en els diàlegs. Una narrativa senzilla i directa en perfecte equilibri amb la naturalesa de la zona de Mizubiki on es va rodar i la forma en què viuen els seus habitants. Vides senzilles en perfecta harmonia amb els cicles de la natura. Però sota aquesta aparença lleugera i lleugera, sorgeix un film amb molta força. Que planteja i denuncia temes de plena actualitat i no dubta a l’hora de prendre partit. Evil Does Not Exist és cinema social, reivindicatiu i militant, malgrat la seva aparença senzilla, subtil i delicada.

El conflicte del film sorgeix quan una empresa de Tòquio pretén promoure al bosc on viu aquesta comunitat un espai de glamping, una combinació entre glamour i càmping, un lloc d’acampada amb les comoditats i amenitats de la gran ciutat que demanen els urbanites, sense tenir en compte els efectes que aquesta intervenció pot tenir en els recursos i el delicat equilibri del bosc on viuen els humans i els animals en comunitat.
Però com que la sensibilitat amb el medi ambient i l’impacte a l’entorn social venen, l’empresa promotora del glamping contracta una empresa caçatalents que acaba d’obrir una divisió de relacions públiques corporatives per explicar les bondats del projecte als habitants de la comunitat. Com és esperable els inversors només han valorat el seu benefici econòmic personal i la seva urgència a posar-lo en marxa es deu a voler aprofitar els ajuts governamentals post pandèmia i deixen els defensors del projecte amb el socorregut argument dels llocs de treball i la riquesa que genera el turisme com a única defensa del seu projecte. Quan els habitants de la comunitat afectada fan veure els problemes que aquest glamping pot generar al seu entorn, al delicat ecosistema en què viuen, en les seves condicions de vida i en les dels animals que viuen al bosc, sorgeix el conflicte.

Sense perdre aquesta calma i aquest aire lleuger i mitjançant uns quants elements, Hamaguchi planteja una crítica directa al capitalisme voraç que per al benefici d’uns quants és capaç de sacrificar el medi ambient, la degeneració dels ecosistemes, els efectes depredadors del turisme, a les polítiques de subcontractes i a la precarietat laboral. Quelcom universal que passa en un petit poble del Japó i també a la cantonada a qualsevol país del món.

