La vida de Chuck
L’encarregada d’obrir la jornada d’avui ha estat l’adaptació d’un relat de Stephen King dirigida per Mike Flanagan. La vida de Chuck ens narra la vida de Charles Krantz (Tom Hiddleston) a través de tres episodis vistos en ordre cronològicament invers.
Així, el film comença amb la mort d’aquest home aparentment ordinari però que està estranyament present per tot arreu i va retrocedint a través de moments clau de la seva vida. Des d’un mon en col·lapse plegat de missatges donant les gràcies a Chuck, assistirem a instants de la seva vida laboral, el seu amor per la música i el ball o les seves relacions personals i familiars.
Amb aquesta desestructurada estructura, Flanagan construeix un puzzle emotiu i emocionant que inicia amb un episodi sorprenent amb to de misteriosa ciència-ficció que després va prenent sentit en els fragments posteriors, quan es dota tot de context i anem coneixent les vivències del personatge principal.
Un dels grans encerts de La vida de Chuck és la intel·ligència amb la que mescla els elements fantàstics i de realisme màgic amb la part emocional i humana, donant com a resultat una magnífica adaptació del relat de King. I s’hi presta amb gran solvència el seu protagonista, un Tom Hiddleston que una vegada més sap resultar a la vegada misteriós i proper, a més de tornar-nos a demostrar la seva habilitat pel ball en una de les escenes més memorables del film.
It Ends
La segona proposta d’avui era la ópera prima d’Alex Ullom, que era present a la sala per explicar-nos com aquesta pel.lícula va néixer d’una situació personal precaria i molt poc de pressupost. Però la falta de diners no han estat impediment per realitzar una història que ens ha resultat original i sorprenent.
It Ends ens presenta un grup de quatre amics acabats de graduar que emprenen un viatge per carretera en un Jeep Cherokee. Quan porten una estona conduint i compartint converses banals sobre la seva vida, s’adonen que alguna cosa no és normal: la carretera sembla transcórrer sense fi, sense desviacions ni punts de parada. A més cada cop que decideixen aturar el cotxe per intentar esbrinar què passa, un grup de gent surt corrent d’entre els arbres intentant robar-los el vehicle. Així que els protagonistes es veuen abocats a seguir conduint sense fi intentant resoldre el misteri, mentre ni la son ni la gana els afecten.
Amb aquesta idea senzilla i prescindint de cap sobre explicació que deixa en mans de l’espectador la interpretació sobre el què passa i el com acaba la pel·lícula, Ullom planteja una interessant al·legoria sobre les incerteses del pas a l’edat adulta, els fonaments de les amistats adolescents i la por als camins que hem d’emprendre quan prenem la responsabilitat de les nostres vides.
Her will be done
La decepció de la jornada ha arribat de França. Dirigida per Julia Kowalski, “Her will be done” ens transporta a un poblet on viu la Nawojka, una noia de 20 anys que treballa a la granja familiar i viu una vida opressiva marcada pel caràcter de parents i veïns.
La protagonista comença a experimentar visions i manifestar poders que semblen lligats a la seva difunta mare, sobretot després de la tornada al poble de la Sandra, una dona rebel i amb reputació de problemàtica.
En el tram inicial, la pel.lícula resulta transmetre certa atmosfera inquietant en el retrat d’aquesta petita comunitat, centrant-se en el dibuix dels personatges femenins i aspectes tècnics com la fotografia i el so. Però el resultat general acaba sent una estranya mescla de folk horror i denuncia contra un masclisme abusador i unes tradicions opressores que no acaba de trobar el ritme ni aconsegueix que el públic empatitzi amb la protagonista.
