Esa cosa con alas
La jornada d’avui a Sitges tenia un nom propi que molts fans esperaven en persona a l’entrada del Melià: Benedict Cumberbatch. L’actor britànic, amb una llarga llista de papers que inclouen des de Sherlock Holmes al Doctor Strange de l’Univers Marvel passant per Descifrando Enigma, El poder del perro o Star Trek, arribava al Festival per recollir un dels guardons del certamen i presentar la seva darrera pel.lícula.
Esa cosa con alas (The Thing With Feathers), dirigida per Dylan Southern, es basa en la novela El duelo es esa cosa con alas (Grief Is the Thing with Feathers) de Max Porter.
El seu protagonista és un pare que després de la mort de la seva dona ha d’afrontar el procés del dol mentre cuida els seus dos fills petits. Inmers en una tristesa aclaparadora, l’home no acaba de saber com combinar el dolor amb la tasca de tirar la família endavant, fins al punt que la constant presencia d’un corb gegant a la seva nova realitat amenaça amb fer-lo perdre la poca estabilitat mental que li queda.
Esa cosa con alas explora el dol, la culpa, l’angoixa i la fragilitat emocional d’una persona que no sap com afrontar una pèrdua, i ho fa d’una manera original a través de la metàfora que suposa aquest ocell gegantí i implacable sorgit de la imaginació del protagonista. Una forma de representar el dolor que sembla no tenir sortida que arriba a l’espectador, sobretot si s’ha viscut una situació similar, de manera molt punyent i emotiva. Tampoc hi és aliè a aquesta efectivitat el treball de Cumberbatch, que es fica a la pell d’aquest marit i pare desolat i perdut sabent exterioritzar el caos intern del seu personatge de manera sincera i honesta, mesurant molt bé els moments de trencament absolut.
Hi Five
En cada edició, el Festival de Sitges ens regala alguna d’aquelles pel·lícules que, sense fer gaire soroll, acaben convertint-se en un títol molt celebrat pel públic. En aquest 2025, una d’elles ha estat “Hi-Five”, del director Kang Hyeong-cheol, que ja havia demostrat el seu talent per combinar emoció i humor amb “Sunny” i “Scandal Makers”.
Aquesta vegada s’endinsa en el terreny del cine fantástic amb una comèdia de superherois tan esbojarrada com tendra, que ens ha fet passar una molt bona estona a tots els presents a la projecció.
El punt de partida és sencill: cinc persones que reben òrgans d’un donant, descobreixen després del transplantament que han adquirit super poders relacionats amb l’òrgan rebut. A partir d’aquí, Kang construeix una historia coral plena de ritme i acció, gags visuals inspirats i personatges que és impossible no estimar. Persones normals, amb els sues pros i contres que han de conviure i afrontar situacions extraordinaries.
Una bona estona de cine coreà que sap fer valer la dinàmica entre els seus protagonistes per proporcionar entreteniment sense complexitats i efectiu, que no ens extranyaria que es postulés como una ferma candidata als premis del públic veient l’efusivitat en les votacions a la sortida de la sala.