Cinc anys després de La favorita, el grec Yorgos Lanthimos torna a la Mostra amb Poor Things i com en aquella ocasió, ho fa en companyia d’Emma Stone com a protagonista i Tony McNamara com a autor del guió en què adapta la novel·la homònima d’Alasdair Gray. A Poor Things, el director de Canino (2009), Langosta (2015) i El sacrificio de un ciervo sagrado (2017) narra el recorregut vital i l’evolució personal de Bella Baxter, interpretada de manera arriscada i entregada per Emma Stone, una noia rescatada d’una mort segura per un agosarat científic utilitzant mètodes frankensteinians a l’Anglaterra victoriana. Completen el repartiment Willem Dafoe, Mark Ruffalo, Ramy Youssef i Christopher Abbott.
Com es podia esperar, tot a Poor Things és excessiu. Narrativament és imparable. Visualment aclaparadora. Temàticament pertinent i oportuna. Plena d’un humor surrealista i absurd. La seva història és fabulosa, les interpretacions histriòniques, el vestuari excessiu, els decorats un deliri d’imaginació, a la fotografia torna a recórrer a grans angulars, ulls de peix i tràvelings amb desvergonyiment, la música bizarra. Però tot aquest excés i barroquisme en la posada en escena s’ajusta perfectament a allò que requereix la història. Tota aquesta acumulació d’elements és ordenada i coherent. Poor Things està plena d’idees i de passió per explicar aquesta història i ho fa de manera brillant i intel·ligent. A Poor Things tot és excessiu i exagerat. Però també és pertinent.
La pel·lícula arrenca a casa d’un científic temerari, el doctor Godwin Baxter, interpretat per Willem Dafoe. Una casa on gairebé tot sembla haver patit d’una manera o altra la passió per l’experimentació científica del seu propietari. Començant pel cos i la cara del propi doctor, que es fa anomenar God (no cal esperar subtilesa a Poor Things) i seguint pels animals domèstics que hi viuen, una combinació de dues o més espècies derivada dels experiments del seu amo i senyor. I entre els habitants hi ha Bella, una criatura amb forma de dona que actua i es comporta com una nena, condemnada a viure una vida en blanc i negre, una vida de tancament i sotmetiment a l’home que la va crear, però amb ànsies d’aprendre i conèixer.
Seran aquestes ànsies de conèixer les que la portaran al costat de l’advocat de la família (interpretat per Mark Ruffalo) a viatjar per mig món en un recorregut quixotesc en què a mesura que Bella adquireix més coneixements, aprèn a comportar-se d’acord amb les normes de la societat i pren consciència dels seus drets com a dona, l’advocat se sentirà descol·locat en veure com perd els privilegis que ell entén que li corresponen com a home. Un viatge que portarà Bella a descobrir la cultura, però també l’existència de la pobresa i conèixer la prostitució i decidir prendre les regnes de la seva vida.
Poor Things és un coming-of-age vertiginós, una pel·lícula d’aprenentatge accelerat que comença com una crítica als límits de l’experimentació darrere de progrés i l’avenç científic i es converteix en un poderós al·legat feminista. Un encreuament apassionat i arravatador entre la història d’Adam i Eva de la Biblia i el Frankenstein de Mary Shelley en què s’hagués tret del mig la figura d’Adam i només haguessin quedat Déu (el God creador de Poor Things) i Eva.