Aquest dissabte ha estat el dia de “Forever”, un drama familiar danès sobre el dol, el dolor i la reconstrucció i de “Broker”, la pel·lícula coreana del japonès Hirokazu Koreeda amb un repartiment ple d’estrelles del cinema coreà com Song Kang- ho (Paràsits), Dong-won Gang, Ji-eun Lee (IU) o Bae Doona.
“Forever” de Frelle Petersen
Quan el matrimoni format per Egon i Maren perden el seu fill ja adult, la família, inclosa la seva filla Lily, queda paralitzada pel dolor. Resulta que tots tres tenen formes molt diferents de suportar el dol i s’ensorren ràpidament. Egon, Maren i Lily ara hauran de trobar el camí de tornada a la vida i de reconstrucció familiar. Forever és un drama familiar optimista ambientat a Jutlàndia del Sud, la zona més meridional de Dinamarca.
El cineasta danès, Frelle Petersen, ens porta a la seva tercera pel·lícula un drama familiar. En un entorn que segueix la tradició, on fins i tot costa tastar un nou cafè, la celebració de l’aniversari dels seus membres, els pares i els dos fills, comporta tot un ritual.
Tots desperten el que fa anys amb una cançó tradicional i esmorzen junts a la cuina entre regals i records familiars. Així ho veiem a l’aniversari de la mare i després d’una el·lipsi, una mica confusa ja que no s’explica el motiu de la mort d’un, la resta dels membres hauran de tornar a celebrar els aniversaris amb la manca d’un d’ells. La família intenta suportar aquesta absència pesada, cadascun a la seva manera.
La mort d‟un fill destrossa l‟harmonia d‟una família en aquest drama sobre el dol, el dolor i la reconstrucció. Forever és un drama mesurat, contingut també… molt danès. No explica res massa nou, és el temps que guareix aquesta classe de ferides. No s’oblida la persona, però s’aconsegueix recordar-la sense tant de dolor. La lentitud potser al missatge obvi és el que pesa més en aquesta pel·lícula de metratge llarg.
“Broker” de Hirokazu Koreeda
El japonès Hirokazu Koreeda, participant recurrent de la competició i les seccions paraleles donostiarres, torna a San Sebastián amb Broker, la seva ‘pel·lícula coreana’. Rodada en aquest país, amb un repartiment ple d’estrelles del cinema coreà com Song Kang-ho (Parásitos), Dong-won Gang, Ji-eun Lee (IU) o Bae Doona, Broker és un drama d’aparença lleugera i amable amb un rerefons amarg i sòrdid.
Arrenca amb una nit de tempesta en què una noia abandona el seu nadó a la baby box d’una església. Un servei que ofereix la institució per recollir nadons no desitjats i tenir-ne cura mentre els busquen una família d’acollida o d’adopció. Però en aquest cas, s’interposen dos murris sense escrúpols que es dediquen a robar aquests nens i oferir-los al millor postor. Aparentment el punt de partida ideal per a una ostentació de manipulació emocional, sentimentalisme barat, denúncia grollera i recerca de la llàgrima fàcil de l’espectador. Però estem en territori Koreeda. I la seva recepta per a temps de misantropia i crueltat al cinema és humanitat, sensibilitat i empatia. No denunciar els seus personatges, sinó entendre’ls i fer-los entendre l’espectador. En aquest cas, com passava a l’esmentada Un assumpte de família o De tal pare, tal fill la solidaritat i la fraternitat com a base sobre les quals construir noves i atípiques relacions familiars, per sobre de les biològiques. I la fórmula continua funcionant.
Al llarg de les seves dues hores de durada, el director japonès seguirà aquests dos murris, el nadó, la mare i un altre nen que se sumarà al grup i que es convertirà en fuita còmica de la pel·lícula en moltes ocasions, en les seves aventures a cerca dels millors pares possibles per al nadó i la millor opció econòmica per a ells. També els seguirà la policia, dos agents d’un grup especial especialitzat en delictes contra les dones. Per a elles també troba Koreeda el seu moment i més enllà de convertir-les en meres agents en persecució dels protagonistes, dedicarà temps a indagar en la seva personalitat i circumstàncies, inclòs un bell homenatge a Magnòlia de Paul Thomas Anderson. I fins i tot sortiran uns individus dels baixos fons que també voldran aconseguir el nadó.
Però de la mà de Koreeda, aquesta història de personatges solitaris i desesperats, personatges de moral qüestionable i valors poc exemplars, acaba sent una delicada i emotiva pel·lícula, amable en el seu embolcall, però amarga en el seu contingut.